Distretti di Barcellona

La città spagnola di Barcellona si divide amministrativamente in dieci distretti, ciascuno dei quali è amministrato da consiglieri nominati dal Consiglio Comunale centrale.

I dieci distretti di Barcellona

Ognuno dei distretti ha propri poteri sulla realizzazione delle infrastrutture e sull'urbanistica dell'area.

L'attuale divisione venne approvata nel 1984.

A oggi il distretto più densamente popolato è quello dell'Eixample, mentre il più esteso è quello di Sants-Montjuïc, anche se il più noto (in quanto centro storico della capitale catalana) è senza dubbio il primo distretto: Ciutat Vella.

I dieci distretti di Barcellona modifica

Numero Distretto Mappa Area
(km²)
Popolazione Densità
(ab/km²)
Quartieri Consigliere delegato
1 Ciutat Vella   4,11 103 429 25 159,09 La Barceloneta, Barri Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, El Raval   Jordi Rabassa
(Barcelona en Comú)
2 Eixample   7,46 265 910 35 625,67 L'Antiga Esquerra de l'Eixample, La Nova Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, Sant Antoni, Sagrada Família, Fort Pienc   Pau Gonzàlez
(Barcelona en Comú)
3 Sants-Montjuïc   22,68 184 091 8 118,32 Sants, Hostafrancs, La Bordeta, El Poble-sec, Font de la Guatlla, Sants-Badal, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port, Zona Franca[1], Montjuïc[1]   Marc Serra
(Barcelona en Comú)
4 Les Corts   6,02 81 974 13 607,11 Les Corts, La Maternitat i Sant Ramon, Pedralbes   Joan Ramon Riera
(PSC)
5 Sarrià-Sant Gervasi   19,91 149 260 7 497,11 Sarrià, Sant Gervasi, Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, Les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, El Putxet i el Farró, Sant Gervasi - La Bonanova   Albert Batlle
(PSC)
6 Gràcia   4,19 121 798 29 082,62 Vila de Gràcia, Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, La Salut, El Coll, Vallcarca i els Penitents   Eloi Badia
(Barcelona en Comú)
7 Horta-Guinardó   11,96 171 495 14 342,64 El Baix Guinardó, Can Baró, El Carmel, La Font d'en Fargues, El Guinardó, Horta, La Clota, Montbau, Sant Genís dels Agudells, La Teixonera, La Vall d'Hebron   Rosa Alarcón
(PSC)
8 Nou Barris   8,05 170 669 21 198,48 Can Peguera, Canyelles, Ciutat Meridiana, La Guineueta, Porta, La Prosperitat, Les Roquetes, Torre Baró, La Trinitat Nova, El Turó de la Peira, Vallbona, Verdum, Vilapicina i la Torre Llobeta   Xavier Marcé Carol
(PSC)
9 Sant Andreu   6,59 149 821 22 724,25 Sant Andreu del Palomar, La Sagrera, Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, Navas, El Congrés i els Indians   Lucía Martín
(Barcelona en Comú)
10 Sant Martí   10,39 238 315 22 943,58 El Clot, El Camp de l'Arpa del Clot, La Verneda i la Pau, El Parc i la Llacuna del Poblenou, Provençals del Poblenou, Poblenou, El Besòs i el Maresme, Sant Martí de Provençals, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Vila Olímpica del Poblenou   David Escudé
(PSC)

(*) La Zona Franca e Montjuic sono elencati dal Comune di Barcellona come aree di particolare interesse. Tuttavia, i due territori sono assegnati ai quartieri di El Poble-sec (Parque de Montjuic) e la Marina del Prat Vermell (Zona Franca) rispettivamente / scopi amministrativi organizzativi quali aree di censimento, aree delle statistiche di base, quartieri e distretti.

Mappa dei quartieri e distretti modifica

 

Storia modifica

 
Plano de Barcelona divisa in distretti e approvati nella seduta del 31 ottobre 1878, incisione anonima.

Le origini modifica

La Barcellona medievale era divisa in cinque «cuarteles» (quarters): Framenors, Pi, Mar, Sant Pere e El Raval (XV secolo). La riforma del 1769, suddivise la città in cinque cuarteles ciascuna suddivisa in otto distretti:

  • I-Palau: Portal de Mar, Sombrerers, Llana, Esplanada, Capella d'en Marcús, 1º de la Barceloneta, 2º de la Barceloneta y 3º de la Barceloneta.
  • II-Sant Pere: Sant Francesc de Paula, Santa Marta, Santa Caterina, Sant Cugat, Giralt, Molins, Sant Pere y Portal Nou.
  • III-Reial Audiència: Oli, Catedral, Sant Felip Neri, Pi, Descalces, Santa Anna, Magdalenes y Sant Gaietà.
  • IV-Casa de la Ciutat: Sant Miquel, Mercè, Sant Francesc d'Assís, Caputxins, Ample, Encants, Argenteria y Sants Just i Pastor.
  • V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme y Àngels.

Nel 1847 una nuova riforma suddivise la città nuovamente, in quattro distretti: Lonja, San Pedro, Universidad y San Pablo. Più tardi, nel 1878, sono stati istituiti i 10 distretti: I-La Barceloneta, II-Borne, III-Lonja, IV-Atarazanas, V-Hospital, VI-Audiencia, VII-Instituto, VIII-Universidad, IX-Hostafranchs y X-Concepción.

Tra la fine del XIX e all'inizio del XX secolo a Barcellona hanno aggiunto diversi comuni limitrofi: nel 1897 Sants, Les Corts, San Gervasio de Cassolas, Gràcia, San Andrés de Palomar e San Martín de Provensals; nel 1904, San Juan de Horta; nel 1921 Sarrià; nel 1924 Collblanc e la Zona Franca; e nel 1943 El Buen Pastor e il Baró de Viver, separati da Santa Coloma de Gramenet.

Nel 1933 una nuova riorganizzazione, con dieci distretti:

Questi distretti sono stati ampliati nel 1949 con altri due:

I distretti del 1984 modifica

Note modifica

  1. ^ a b Zona Franca e Montjuic sono elencati dal Comune di Barcellona come aree di particolare interesse. Tuttavia, i due territori sono assegnati ai quartieri di El Poble-sec (Parque de Montjuic) e la Marina del Prat Vermell (Zona Franca), rispettivamente per scopi amministrativi organizzativi quali aree di censimento, aree delle statistiche di base, quartieri e distretti.

Altri progetti modifica

  Portale Spagna: accedi alle voci di Wikipedia che parlano della Spagna