Cerverí de Girona

trovatore catalano di lingua occitana
(Reindirizzamento da Serveri de Girona)

Cerverí de Girona (in spagnolo Guillermo de Cervera, in catalano Guillem de Cervera) o Serveri de Girona (Gerona, ... – ...; fl. 1259-1285) è stato il più prolifico dei trovatori con le sue quasi 114 poesie liriche e altri lavori, tra cui un ensenhamen di proverbi per suo figlio, per un totale di circa 130 componimenti.

Taflamart, una poesia pig latin occitana di Cerverí

Vita e opere modifica

Era attivo come poeta alla corte di Giacomo il Conquistatore e Pietro il Grande. Scrisse pastorelle e sirventes e la sua tematica principale riguardava la complessità della vita di corte. Delle sue composizioni nessuna musica è sopravvissuta.

Cerverí trascorse un certo periodo sotto il mecenatismo e alla corte di Ugo IV e Enrico II di Rodez. Si trovava in Spagna nel 1269, nell'entourage dell'allora infante Pietro il Grande. Con i colleghi trovatori Folquet de Lunel e Dalfinet accompagna Pietro a Toledo. Il 26 aprile a Riello, nei pressi di Cuenca, riceve un solidus per i suoi servigi. La Cobla en sis lengatges ("Strofa in sei lingue") di Cerverí ricalca il metro di Al bon rey q'es reys de pretz car di Folquet o Bel m'es ab motz leugiers a far di Sordel.

Cerverí scrive Si per tristor, per dol no per cossir, un planh, il 26 agosto 1276 per la morte di Giacomo il Conquistatore, diretto e quasi personale. Il trovatore chiede alla Vergine Maria di mostrare tanta misericordia per Giacomo così come lui sulla terra, in riferimento alla sua istituzione dell'Ordine Mercedario a Barcellona. Il poeta Matieu de Caersi scrive per Giacomo un planh molto diverso, Tant suy marritz que no.m puese alegrar, dal tono moralistico e religioso.

Componimenti[1] modifica

  • L'autre jorn, cavalcan (poema allegorico politico, detto anche Faula del Rosinyol)
  • En nom del Payre e del Fill (preghiera, detta anche Oracio de tot dia)
  • Per ço car neguns homs no pot adreyt ne be (sermone)
  • Per ço con hom carnal no pot sens mort passar (sermone, detto anche testament)

Ballate modifica

  • A la plug' e al ven iran (detta anche Espingadura)

Cansos modifica

  • A vos me suy, Bona domna, donatz (detta anche La canso de les letres)
  • De pena·n mal e de mal en martire
  • Manh ric mi demando si am
  • S'ieu fos tan ricx que pogues gent passar
  • Tans affans pesans e dans tan grans

Coblas esparsas modifica

  • Gentils domna, vença·us humilitatz (detta anche La cobla d'en Cerveri que sa dona dix que no li daria un bays si son pare no lam pregava)
  • Prometre ses dar es aytals (cobla seguita da un invio)

Dansa modifica

  • Com es ta mal enseynada (detta anche Peguesca d'en Cerveri)
  • Pus no vey leys cuy son amics (detta anche Balada d'en Cerveri)
  • Tant ay el cor d'alegrança (detta anche Sirventes-dança d'en Cebveri).

Maldit bendit modifica

  • Ascout qui vol ausir / Si volets dir de vi (poema narrativo)

Pastorela modifica

  • En may, can per la calor (Romanza-pastorella)
  • Entre Caldes e Penedes
  • Entre Lerida e Belvis
  • Pres d'un jardi encontrey l'altre dia

Planh modifica

  • Joys ni solaz, pascors, abrils ne mays (detto anche Lo plant d'en R. de Cardona que feu en Cerveri)

Sirventes modifica

  • [A] greu pot [nuyl] hom conoixer en la mar (detto anche Lo vers de la falsa femna)
  • Batl'e jutg'e cossellier d'aut senhor
  • Cavalers e sirvens (detto anche Lo vers qual se tany d'esser cavallers)
  • Cuenda chanso, plazen, ses vilanatge
  • Del mon volgra que son noms dreitz seguis
  • En mal punh fon creada
  • Entr' Arago e Navarra jazia (detto anche Lo sopni que fets en Cerveri)
  • No val jurars lay ont falh lialtatz
  • Pus semblet genier amors
  • Qui bon fruit vol recoyllir be semena (detto anche Miga canso)
  • Si tot s'es braus l'ayrs e·l mes (detto anche Lo vers del comte de Rodes).
  • Totz homs deu far aquo que·l veyll sers fa (detto anche Lo vers del serv).
  • Un vers farai dels quatre temps del an

Note modifica

  1. ^ Troubadours, 434 et 434a. Cerveri. Serveri de Girona (voir également 213a. GUILHEM DE CERVERA), su troubadours.byu.edu. URL consultato il 31 marzo 2013 (archiviato dall'url originale il 19 ottobre 2013).

Bibliografia modifica

  • (EN) Cabré, Miriam. Cerverí de Girona and his Poetic Traditions. London: Tamesis, 1999. ISBN 9 781 855660 427.
  • (EN) Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0 521 574730.
  • (ES) Martín de Riquer. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

Voci correlate modifica

Altri progetti modifica

Collegamenti esterni modifica

Controllo di autoritàVIAF (EN32018433 · ISNI (EN0000 0000 8110 8881 · SBN MILV033333 · CERL cnp00287033 · Europeana agent/base/50260 · LCCN (ENn85016589 · GND (DE102423938 · BNE (ESXX845187 (data) · BNF (FRcb120632181 (data) · WorldCat Identities (ENlccn-n85016589
  Portale Biografie: accedi alle voci di Wikipedia che trattano di biografie