Josep Palomero

linguista spagnolo

Josep Palomero i Almela (Burriana, 1953) è un linguista spagnolo, vicepresidente dell'Accademia Valenciana della Lingua.

Carriera accademicaModifica

Si è laureato in Filologia Ispanica all'Università autonoma di Barcellona nel 1976 e successivamente, nel 2016, nella Università Jaume I di Castelló de la Plana con una tesi di dottorato intitolata “Estudi biogràfici literari d’Artur Perucho Badia, Comunicació i societat en la primera meitat del segle xx” (Studio biografico e letterario di Artur Perucho Badía, Comunicazione e società nella prima metà del secolo XX). È stato professore di insegnamento secondario delle materie di Lingua e Letteratura spagnole (1977-1985) e valenciane (1985-2013). È membro dell'Accademia Valenciana della Lingua, dell'Associazione di Scrittori in Lingua Catalana, dell'Associazione Internazionale di Lingua e Letteratura Catalane, del PEN International e della Società generale degli autori e degli editori spagnoli, tra altri.

Josep Palomero i Almela ha avuto una carriera politica nel suo paese , e una posizione nel dipartimento di educazione nell'epoca del governo socialista della Generalitat Valenciana, con un lavoro nell'ambito della letteratura, quasi sempre in lingua catalana. Ha ricevuto diversi premi letterari, fra i quali: Premio Jordi de Sant Jordi (1980) e Premio Eduardo Escalante di Teatro (2001) (dei premi Ciutat de València), Premio Tirant lo Blanc (1982), Premio della Critica degli Scrittori Valenciani (1994) e il Premio Ciutat d'Alzira di Romanzo (1996).

OperaModifica

EducazioneModifica

InsegnamentoModifica

  • Guia didàctica d’Ausiàs March i els altres poetes musicats per Raimon (1985). (CA)
  • D’Eduard Escalante a Rodolf Sirera. Perspectiva del teatre valencià modern (1995). (CA)
  • Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle xx (1997). (CA)
  • Accent greu, Llibre de llengua de nivell superior (2000). (CA)

Infantile e giovanileModifica

  • El pardalet sabut i el rei descregut (1982). (CA)
  • La font d’en Galceran (1989). (CA)
  • Vuit contes i mig (1993). (CA)
  • La torre de la bruixa (2005). (CA)

RicercaModifica

Critica letterariaModifica

  • Jaume Bru i Vidal i Home endins (1999). (CA)
  • Algunes observacions sobre les paraules de Raimon (2009). (CA)
  • L’aigua en les cançons de Raimon (2012). (CA)
  • Memòria de l’exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d’esperances (2013). (CA)
  • La producció literària en valencià de Lluís Guarner (2014). (CA)
  • Les lletres de les cançons de Raimon (2015). (CA)

Su BurrianaModifica

  • L'etimologia del nom Borriana (1976). (CA)
  • Toponímia urbana de Borriana (1980). (CA)
  • Pell de taronja, mig segle [1890-1940] d'arquitectura a Borriana (1986). (CA)
  • Antroponímia popular de Borriana: els malnoms (1987). (CA)
  • La literatura popular a Borriana (1990). (CA)
  • Els jocs de carrer dels xiquets i xiquetes de Borriana (1995). (CA)
  • Cançons populars de Borriana (1998). (CA)
  • Borriana gràfica segle XX (1999). (CA)
  • Rafel Martí de Viciana, de Joan Rodríguez Condesa (2003). (CA)
  • Cítric desig (2003). (CA)
  • Toponímia costera i lèxic mariner de Borriana (2011). (CA)

DivulgazioneModifica

  • Columbretes, de Ludwig Salvator (1990). (CA)
  • Del barco de vapor al ferrocarril in Viajeros franceses por la Valencia del siglo XIX (1994). (ES)

PoesiaModifica

  • Una untada de mostaza (1972). (ES)
  • Innocents de pagana decadència (1978). (CA)
  • Crònica carnal (1980). (CA)
  • Quaderns de bitàcola (1986). (CA)
  • La rosa dels vents (1997). (CA)

NovellaModifica

  • El col·leccionista de botons (1979). (CA)
  • El pianista de jazz (1983). (CA)
  • Ball de màscares (1992). (CA)
  • Els secrets de Meissen (1994) (tradutta allo spagnolo e adattata come miniserie pella Televisione Spagnola). (CA)
  • El tatuatge dels apàtrides (1997). (CA)
  • El secreto de la porcelana (1999). (ES)

TeatroModifica

Altre attività letterarieModifica

Adattamenti letterariModifica

Traduzioni al catalanoModifica

  • Caçadors de tigres (1998, Tigre ehizan, di Aingeru Epaltza).
  • El tigre de Tasmània (1999) e El lleopard de les neus (2001), di Vicente Muñoz Puelles.

Copioni per serie di televisioneModifica

  • Antoni Josep Cavanilles (1994). (CA)
  • El Marquès del Campo (1994). (ES)

Altri progettiModifica

Collegamenti esterniModifica

Controllo di autoritàVIAF (EN27779487 · ISNI (EN0000 0000 8107 2006 · LCCN (ENn78084353 · GND (DE172316103 · BNE (ESXX1042617 (data) · WorldCat Identities (ENlccn-n78084353