Olga Xirinacs Díaz

Olga Xirinacs Díaz^[1] (Tarragona, 11 maggio 1936^[2]) è una scrittrice e pianista spagnola in lingua catalana.

Biografia modifica

Autrice versatile, ha scritto poesie, romanzi, racconti e saggi sia in spagnolo che in catalano.^[3]

Collabora regolarmente a diversi giornali: La Vanguardia, Avui, Foc Nou. Ha insegnato corsi di narrazione alla Sala delle Arti e a l'Università Pompeu Fabra di Barcellona.

Molti dei suoi libri hanno vinto i premi più importanti della letteratura catalana: premi Sant Jordi, premi Sant Joan, Josep Pla, Ciutat de Palma, Ramon Llull e Carles Riba, tra gli altri. Nel 2006 ha pubblicato il suo primo romanzo in lingua spagnola, El hijo del tejedor.

Ha scritto più di trecento storie, 250 per gli adulti e altri per gli bambini. Fino al 1996, aveva pubblicato tre volumi.

È l'unica donna Mestra en Gai Saber dai Giochi Floreali di Barcellona dopo Mercè Rodoreda. Nel 1990 la Generalitat de Catalunya gli ha conferito la Creu de Sant Jordi.

C'è una scuola che porta il suo nome a Tarragona, Escola Olga Xirinacs.

Prosa modifica

Música de cambra. Barcelona, 1982.
Interior amb difunts. Barcelona, 1983.
La mostela africana i altres contes. Barcelona, 1985.
Al meu cap una llosa. Barcelona, 1985.
Zona marítima. Barcelona, 1986.
Relats de mort i altres matèries. Barcelona, 1988.
Mar de fons. Barcelona, 1988.
Tempesta d'hivern. Barcelona, 1990.
Enterraments lleugers. Barcelona, 1991.
Cerimònia privada. Barcelona, 1993.
Josep Sala. Tarragona, 1993.
Sense malícia. Barcelona, 1993
Sucant el melindro. Barcelona, 1996.
La Via Augusta. Vint pobles fan el Tarragonès. De Llevant a Ponent. Barcelona, 1997.
Viatge d'aigua. Un passeig per la costa Daurada. Barcelona, 1999.
La tarda a Venècia. Barcelona, 1999.
L'home que mossegava les dones. Barcelona, 2000.
Pavana per un tauró. Barcelona, 2001.
No jugueu al cementiri. Barcelona, 2002.
Els 7 pecats capitals. La peresa – eròtica-". Barcelona, 2002.
Setmana de difunts. Barcelona, 2003.
El viatge. Dietari 1986-1990. Barcelona, 2004.
El hijo del tejedor. Editorial Meteora, Barcelona, 2006.
Trens. Barcelona, 2006.
El balcón de los suicidas. Barcelona, 2007.
Los viajes de Horacio Andersen. Tarragona, 2008.
El maestro de nubes. Badalona, 2008.
L'agonia de Severià Vargas. Editorial Meteora, Barcelona, 2009.
La inundació. Valls, 2012.

Poesia modifica

Botons de tiges grises. Barcelona, 1977.
Clau de blau (Tarraconis vrit amor). Tarragona, 1978.
Llençol de noces. Barcelona 1979.
Tramada. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis. Tarragona, 1980.
Preparo el te sota palmeres roges. Barcelona 1981.
Versifonies. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis, Tarragona, 1987.
Llavis que dansen, Barcelona, 1987.
La pluja sobre els palaus. Barcelona, 1990.
La muralla. Barcelona, 1993.
Mansardes. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis, Tarragona, 1997.
Grills de mandarina. Lleida 2004.
El sol a les vinyes/El sol en los viñedos.Il vangelo, Pasolini in memoriam. Edició bilingüe. Barcelona, 2005.
Eterna. Edició bilingüe. Barcelona, 2006.
La casona del parque. Barcelona, 2007.
Óssa major : poesia completa 1997-2007. Barcelona, 2009.
La taronja a terra. Barcelona, 2009.
Tú, des del mar. Badalona, 2011.
Balneari del nord. Badalona, 2014.

Letteratura per bambini e giovani modifica

Marina. Illustrazioni di Asun Balzola. Barcelona, 1986.
Patates fregides. Illustrazioni di Carme Solé. Barcelona, 1994.
Sóc un arbre. Illustrazioni di Asun Balzola. Barcelona, 1994.
El far del capità. Illustrazioni di Carme Solé. Barcelona, 1994.
Xocolata. Barcelona, 1994.
El meu pare és capità. Illustrazioni di Gemma Sales. Barcelona, 1995.
Final d'estiu. Barcelona, 1996.
Wendy torna a volar. Barcelona, 1996.
El vol de Dràcula. Illustrazioni di Francesc Infante. Barcelona, 1996.
Mòmies. Barcelona, 1996.
Triangles mortals o la sala dels difunts. Illustrazioni di Mercè Canals. Barcelona, 1998.
Marina / Cavall de mar. Illustrazioni di Asun Balzola. Barcelona, 1998.
La núvia adormida. Barcelona, 1998.
La Vaca Xoriça. Illustrazioni di Laia Soler. Barcelona, 1998.
Un cadàver per sopar. Barcelona, 2000.
L'escrivent de làpides. Barcelona, 2002.
Aprèn l'abecedari amb endivinalles/Aprende al abecedario con adivinanzas. Barcelona, 2007.

Partecipazione in volumi collettivi modifica

Jo sóc aquell que em dic Gerard, Terres de l'Ebre, Editorial Petròpolis, 2010.
Escriptores tarragonines, Tarragona, Editorial Arola, 2010.

Opera tradotta modifica

In spagnolo modifica

Zona marítima. Novella. Barcelona, 1987.
El faro del capitán. Madrid, 1994.
Fin de verano. Madrid, 1996.
El vuelo de drácula. Madrid, 1996.
El árbol de mi patio. Barcelona, 1996.
Marina y Caballito de mar. Madrid, 1998.
La novia dormida. Traducció de l'autora. Barcelona, 1998.
El escribiente de lápidas. Barcelona, 2002.
Mi padre es capitán. Barcelona, 2003.
Virginia no ha muerto. Lleida, 2014.

In altre lingue modifica

Diverse storie tradotte in tedesco, basco, spagnolo e russo.
Lips that dance (poesia) tradotte in anglese per Hillary J Gardner. Washington University.
Poesie tradotte in francesi in varie riviste in Francia e in Canada.
Jardines sobre el mar, antologia bilingue di poesie. Tradotte in russo per Elena Zernova.Università di San Pietroburgo, 2003.

Premi^[4] modifica

1976 - Flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Lausana
1976 - Vila de Martorell de poesia per Feix de poemes per omplir un capvespre
1977 - Viola als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Munic
1978 - Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona
1980 - Premi Caravel·la per Preparo el te sota palmeres roges
1982 - Josep Pla per Interior amb difunts
1984 - Sant Jordi per Al meu cap una llosa
1986 - Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Al meu cap una llosa
1986 - Ramon Llull per Zona marítima
1987 - Carles Riba per Llavis que dansen
1987 - Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Marina
1990 - Creu de Sant Jordi
1990 - Sant Joan per Enterraments lleugers
1994 - Ciutat de Palma per Sense malícia
2000 - Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil Un cadàver per sopar
2002 - Premi Sèrie Negra de Novel·la per No jugueu al cementiri
2012 - Olga Xirinacs. Escriptora capital. Actes d'homenatge organitzats per la Biblioteca Pública de Tarragona
2014 - Homenatge de la URV i Diputació de Tarragona amb l'exposició Obra i figura de l'escriptora tarragonina Olga Xirinacs, en commemoració dels 30 anys del Premi sant Jordi.

Note modifica

^ Olga Xirinacs i Díaz (XML), su enciclopedia.cat.
^ Dones-Poetes, su www20.gencat.cat, Generalitat de Catalunya. URL consultato il 21 ottobre 2013.
^ Exposició dones poetes (PDF), Barcellona, Institut Català de les Dones, 2008. URL consultato il 20 agosto 2013 (archiviato dall'url originale il 22 ottobre 2013).
^ Olga Xirinacs, su escriptors.cat, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. URL consultato il 30 aprile 2014.

Altri progetti modifica

Wikimedia Commons contiene immagini o altri file su Olga Xirinacs Díaz

Collegamenti esterni modifica

Bloc de l'autora.
Olga Xirinacs, su escriptors.cat.
III Trobada d'Escriptors del Camp de Tarragona (2002, novembre). Pàgina de l'autora.
Pàgina de l'autora en Editorial Meteora.
Olga Xirinacs al programa Nydia de TV-3.
Documental Veus Literàries dedicat a Olga Xirinacs, realitzat per l'AELC.

Controllo di autorità	VIAF (EN) 61540625 · ISNI (EN) 0000 0000 8140 2554 · SBN UBOV357149 · LCCN (EN) n78007600 · GND (DE) 124713815 · BNE (ES) XX1125449 (data) · BNF (FR) cb11887903j (data) · WorldCat Identities (EN) lccn-n78007600

Portale Biografie

Portale Letteratura

[GEC-1] Olga Xirinacs i Díaz (XML), su enciclopedia.cat.

[2] Dones-Poetes, su www20.gencat.cat, Generalitat de Catalunya. URL consultato il 21 ottobre 2013.

[dones-3] Exposició dones poetes (PDF), Barcellona, Institut Català de les Dones, 2008. URL consultato il 20 agosto 2013 (archiviato dall'url originale il 22 ottobre 2013).

[4] Olga Xirinacs, su escriptors.cat, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. URL consultato il 30 aprile 2014.

[1]

[2]

[3]

[4]