Elias de Solier

trovatore francese

Elias de Solier o Helias de Solier (... – ...; fl. XV secolo) è stato un trovatore occitano del XV secolo partecipante ai Jeux floraux di Tolosa nel 1464 con un sirventes (Canso de plangh del gran foc de Tholosa), premiato con l'englandina dal Consistori.

Canso de plangh del gran foc de Tholosa

Il tema della canzone è quello dell'incendio che aveva colpito una parte della città.[1] Per quanto concerne la struttura metrica, essa è composta da nove stanze di sette versi ottonari, con schema metrico ABBCAAC DEECDDC FGGCFFC, ecc, cioè, ogni stanza ripete la stessa rima (ossitona) in -es ai versi 4° e 7°. Le altre rime sono tutte femminili o parossitone.

             Am dolor, ses trobar pausa,
             Bezen lengoys de Tholoza,
             bel cantar am botz ploroza
             del peryment de tant bes;
             holas que guardar laguausa,
             en grens sospirs se repausa,
             contemplan lo foc en gres.

             Qui bic jamay tal destressa
             ni causa tant desquausida
             jamay plus no foc ausida,
             quen soulat fayso bengues.
             nos posible ques refessa,
             de cent ans la gran rudessa
             quel foc en dos jorns comes.[2]

             [...]

Note modifica

  1. ^ Trobar, Elias de Solier (Zufferey 492), su tempestsolutions.com. URL consultato il 16 marzo 2013.
  2. ^ (FR) Alexandre Du Mège, Histoire des institutions religieuses, politiques, judiciares et..., vol. 2, 1844, pp. 470-471. URL consultato il 16 marzo 2013.

Voci correlate modifica